El Bon comunicador: Júlia Otero

Font: http://lola-gracia.blogspot.com.es/2011/11/julia-otero-que-grande.html

Aquest treball consistia en seguir, en grups de 5-6 persones, a una persona que considerem un bon comunicador i fer el seu seguiment a través de tots els mitjans de comunicació i les rets socials. D'aquesta manera, el meu grup, ha pogut corroborar la nostra valoració de la Júlia Otero com a bona comunicadora. Tota la informació la hem recollit en un bloc creat per nosaltres.

Podeu veure aquest bloc en l'enllaç següent: Seguint a la Júlia Otero

Amb aquest treball hem pogut posar en pràctica tots els recursos que hem après sobre com és un bon comunicador.

Identitat i territori

Foto pròpia

Per les assignatures de COED i GTIC vam fer un treball que consistia en una exposició oral, en grup de dues persones, amb suport TIC. El tema del treball havia de ser sobre algun aspecte que tinguéssim en comú entre les dues components del grup, ja sigués d'identitat o de territori, i la durada de l'exposició havia de ser de 8 minuts.

Les sessions d'exposicions les hem realitzat durant cinc dies en els que el públic ens encarregàvem d'avaluar als nostres companys a traves de tres preguntes:

- Cita un aspecte a destacar de forma positiva.

- Fes un suggeriment de millora.

- Valora la complementarietat expressió oral - suport TIC aconseguida.

D'aquesta manera hem pogut aprendre els uns dels altres, ja que avaluar als companys ens ha servit per saber que era el que volíem fer en les nostres exposicions i el que no.

Al final de la classe els mestres ens deien què era el que podíem millorar i amb quins aspectes havien de prendre cura. Alguns són els següents:

- Hem de buscar un objectiu que sigui motivador per al públic.

- No hem de mantenir una mateixa imatge més d'un minut.

- No posar 4 imatges alhora mentre fas la seva explicació, perquè mentre estas explicant una fotografia el públic es pot distreure amb les altres i no prestar atenció al que estas dient.

- Posar-nos en el centre de l'aula i no en un raconet.

- Hi ha d'haver coordinació amb la companya a l'hora de passar les imatges de la presentació.

- Controlar les faltes d'ortografia.

- No posar un vídeo molt llarg.

- Citar les frases i fotografies.

- El tipus de lletra de la presentació ha de ser llegible, res de posar un format de lletra estranya.

- Hem de tenir clar quin és l'objectiu de la presentació.

- Afegir un element sorpresa.

Jo he fet l'exposició amb la Mònica Cerezo, el nostre tema ha estat la nostra personalitat relacionada amb la família, és a dir, encara que els nostres caràcters siguin diferents sempre tindrem una cosa en comú i es que totes dues creiem que la família és molt important per totes dues.

Finalment, com podeu veure, ha sigut un treball molt satisfactori perquè, encara que vaig passar molts nervis, he extret moltes coses positives i m'ha servit com ajudada per millorar en les pròximes exposicions orals.

COED: Poesia

Una de les activitats de l'assignatura de COED era seleccionar una poesia, que ens proporciones algun sentiment o emoció, per recitar-la a classe de memòria. Per a les recitacions dedicarem quatre divendres.

El poema escollit ha de ser un que et transmeti sensacions, ja que a l'hora de recitar-lo les podrem transmetre al públic i serà més motivador. Hem de buscar un que no contingui paraules molt complicades i que ens sigui fàcil d'articular i vocalitzar. Per altra banda, ha de ser recitat amb molta cura utilitzant una entonació adequada i, un bon volum i velocitat de veu. També és molt important tenir en compte la respiració ja que respirar bé ens relaxa i ens calma els nervis. 

Per últim, la col·laboració dels companys també és molt important perquè el silenci ajuda al recitador a mantindre la màxima concentració possible, així que per no desconcentrar a les companyes que han de sortir a recitar no aplaudirem sinó que mourem les mans. I, per descomptat, treballar-la a casa i practicar és fonamental.

La poesia que jo he recitat ha sigut la següent:

PESSICS DE VIDA

Tot lo nostre, estimada,

tot lo nostre no són,

més que pessics de la vida

que s'hi troben plens d'amor.

I s'han de viure, ma vida,

un a un i sens deixar,

ni tant sols d'aquesta vida

un pessic per escapar.

Perquè amor meu, s'ha de viure

pas a pas i tros a tros

i oblidar-nos de morir

que això ja vindrà tot sol.

Quantes hores i quants dies

tant vuits i morts no hem viscut

i quants pessics de la vida,

en cos i ànima, ma vida,

en cos i ànima hem perdut!

Fred Kelly

Desprès de recitar el poema, vam omplir una serie de preguntes que em van fer reflexionar sobre com ho havia fet. És una forma d'autoavaluar-se i aprendre d'un mateix, i puc dir que la meva valoració personal ha estat positiva.

Activitat 16: Eines de suport al pensament. Els mapes mentals.

Font: http://virtualsbib.blogspot.com.es/2010/12/sobre-mapes-mentals.html

Els mapes mentals són eines per representar diagrames del teu pensament. Així podràs generar, visualitzar i classificar les idees. També és una ajuda per l'estudi, la presa de decisions, resolució de problemes... (Informació extreta de: http://ca.wikipedia.org/wiki/Mapa_mental).

A la següent pàgina podeu veure un curs bàsic per aprendre a realitzar mapes mentals:

http://cursomapasmentales.igipuzkoa.net/

Hi ha diverses eines on-line per fer mapes mentals com:

http://www.mindomo.com/es/
o
http://www.mindmeister.com/es
o
http://www.mapmyself.com/

Espero que ur serveixi per a fer els vostres mapes mentals de forma fàcil i ràpida, a mi segur que sí!

Activitat 15: Eines de suport al pensament. Els mapes conceptuals.

Els mapes conceptuals són una eina que ens serveixen per ordenar i organitzar de forma visual el nostre coneixement per a entendre'l millor donat-li sentit i perspectiva. La creació d'un mapa conceptual passa per diferents fases:

- Fer una llista de conceptes i ordenar-la.
- Cerca dels connectors que aniran d'un concepte a l'altre.
- Dibuixar el mapa de forma entenedora, clara i coherent.

Aquests tipus de mapes es poden realitzar amb qualsevol editor gràfic però hi ha programes que els fan de manera més eficient, el més conegut és el CMapTools que el pots descarregar de forma gratuita a la seva pàgina. Per descarregar el programa Clicar aquí.

 (Informació extreta de: http://gestioinformacioeducacio.blogspot.com.es/2012/11/eines-de-suport-al-pensament-els-mapes.html).

A l'aula hem fet una activitat que consistia a fer un mapa conceptual, amb el programa CMapTools, sobre un text del dinar de Nadal seguint els següents pasos:

- Lectura acurada del text per extreure les idees principals i secundaries.
- Escollir el títol del qual sortiran tots els connectors i ramificacions.
- Ordenar-ho tot de forma coherent.
- Donar els últims retocs canviant les lletres en negreta o majúscula per destacar el que volem.
- Exportar a format "jpg" per guardar el mapa com a imatge.

Aquí teniu el resultat final:

Activitat 14: Eines de suport al pensament. Els fluxogrames.

Els diagrama de flux és una eina per representar gràficament els procediment que hem de seguir per resoldre una tasca. Com a futurs mestres ens poden ser útils per dos motius:

- Planificar tasques, com per exemple, representar el procés de rebuda d'un nou alumne a l'aula.

- Ensenyar al alumnes aquesta eina per resoldre problemes, prendre decisions, planificar, organitzar...

Alguns dels símbols que podem trobar a l'hora de fer un fluxograma són els següents:

Font: http://gestioinformacioeducacio.blogspot.com.es/2012/11/eines-de-suport-al-pensament-els.html

Per trobar el significat de més símbols Cliqueu aquí.

A classe hem fet una activitat amb el Gliffy, que és un programa molt útil i senzill d'utilitzar per fer fluxogrames. Consistia en la representació gràfica de creuar una cruïlla on hi havia un semàfor i el resulta és el següent:

Hi ha altres programes per fer fluxogrames com el Word de Microsoft o el Write d'OpenOffice. Com podeu veure, és una bona manera de donar-li sentit a els nostres pensaments i ús animo a provar-ho.

COED: Dossier d'aprenentatge (El Bloc)

Avui hem parlat a classe sobre quina és la manera de fer una entrada correcte i, per tant, què és el que avaluaran de les entrades del bloc.

Una entrada ha de contenir els següents aspectes:

- El nombre d'entrades ha de ser suficient com per contenir tot el que hem anat fent al llarg de l'assignatura, tan dins com a fora de classe.
- Desenvolupar les entrades en tres apartats: descripció, reflexió i aprofundiment.
- Ha de contenir enllaços d'interès.
- Es valorara els punts forts i és qualificara de forma negativa les mancances. 
- Es tindrà en compte el nivell de competència lingüística.

Per últim, aquest bloc no és només un medi per el qual t'avaluaran sinó que és una eina per recollir tot el que anem aprenent durant el curs i, d'aquesta manera, en un futur ens serà útil per recordar tot el que hem fet.

COED: Estructura del discurs

Per començar, vull compartir una frase que ens va dir la nostra mestra i que, crec, que és fonamental per estructurar un discurs:

 "Digues de què parlaràs, parla'n i digués de què has parlat".

Un discurs sempre ha d'anar estructurat de la següent manera:

• Introducció:

En aquesta part es presenta el tema i els objectius.

És fonamental començar de forma adequada perquè la primera impressió del públic és molt important . D'aquesta manera es crearà l'atenció necessària perquè escoltin la resta del discurs amb interès. Si fas un bon començament trencaràs amb totes les inseguretats i et donarà confiança per continuar. El nostre objectiu amb aquesta part és captar l'atenció del públic i crear l'expectació necessària per mantenir-la.

Algunes de les formules introductòries per aconseguir-ho poden ser les següents:

- Definició: Fer un breu comentari sobre el títol del tema.

- Presentació d'objectius: Exposar-los motiva i centra l'atenció dels oients.

- Presentació del guió: Breu resum de tot el que diràs al discurs. Apropiat per a discursos        expositius.

- Preguntes: Fer-les és una manera d'anticipar-se.

- Lectura mental: Podem esmentar idees o perjudicis del públic que poden canviar després de la nostra exposició.

- Documentació: Mostrar alguna noticia o dades recents per donar credibilitat al discurs, però abans hem d'assegurar-nos que les dades són correctes.

- Afirmació provocadora: Donar una opinió atrevida o fer ús d'una dada espectacular.

- Anècdota: explicar una historia o una anècdota personal breu i relacionada amb el tema.

• Desenvolupament:

En aquest espai és transmet la informació en un ordre lògic.

Les idees es seleccionaran i s'ordenaran segons l'objectiu del discurs. Si l'objectiu és per informar, utilitzarem una estructura descriptiva o cronològica. En canvi, si és convèncer, farem servir una estructura inductiva (SAP), que és desenvolupa a partir d'una idea específica a una general;  o deductiva (PAS), que és desenvolupa a partir d'una idea general a una específica.

• Conclusió:

En aquesta part es fa una síntesi final i es tanca el discurs.

La conclusió, en definitiva, serà igual que el resum però agafant l'essència de la idea i desenvolupant-la, una suma de tots els arguments. L'objectiu és que, una vegada el públic marxi, segueixin pensant en tot el que has dit perquè li has transmès emocions i li has deixat una bona sensació o impressió. 

Les fórmules per a una bona conclusió són les següents: 

- Repetir la introducció però de forma diferent.

- Resumir els punts principals.

- Fer participar al públic.

- Anunciar un esdeveniment futur.

- Fer una promesa.

- Apel·lar als sentiments.

Hem de diferenciar la conclusió del tancament. El tancament ja no és part del discurs però col·labora en la transmissió del discurs (igual que la introducció). Per fer un bon tancament has de tenir un bon comportament, ja que fins que no sortim de l'escenari el public ens segueix avaluant.

Per últim, durant el discurs hem d'utilitzar una llengua adequada, aquesta a de tenir en compte els aspectes següents:

- Ha de ser neutra, precisa i accessible.

- No ha de ser influïda per la prosa escrita o tècnica.

- Cal oferir definicions dels termes més especialitzats o abstractes.

- Són necessaris els connectors (perquè, per tant, en conseqüència, no obstant...) i els marcadors textuals (en primer lloc, d'una banda, finalment, en resum...) perquè ajuden a organitzar el discurs i ajuda l públic a situar-se.

COED: Com parlar bé en públic

Font: http://www.labutxaca.cat/ca/llibre/com-parlar-be-en-public_12009.html

Ens hem llegit aquest llibre i posteriorment hem fet un resum amb els punts més destacables. Ha sigut una lectura molt profitosa ja que conté molts recursos i consells per parlar bé en públic. A classe hem comentat els punts claus del llibre i hem realitzat, entre tots, el següent decàleg:

1. Tenir clares les 4 preguntes bàsiques: què, com, qui i per què.

2. Domini de la llengua.

3. Positivisme. Donar una bona impressió.

4. Retroalimentació amb el públic.

5. Ser natural i no memoritzar el discurs.

6. Elaborar un guió.

7. Domini del llenguatge no verbal.

8. Domini de la veu: velocitat (pauses/silencis), volum i vocalització.

9. Ser clar, precís i breu (amb ritme).

10. Estructurar el discurs.

11. Utilitzar adequadament els mitjans audiovisuals.

Us recomano aquest llibre ja que per a mi ha sigut de gran ajuda a l'hora de parlar en públic, he intentat seguir aquests consells i he millorat en les meves presentacions orals.

SAE: Conferència "El paper dels mestres i les TAC"

Aquesta setmana és la Setmana d'Activitats Extraordinàries (SAE) i hem assistit a una conferència a càrrec d'Anna Pérez sobre "el paper del mestre i les TAC (Tecnologies d'Aprenentatge Col·laboratiu)". He recollit les idees més rellevants i són les següents:

Avui dia tenim escoles amb estructura del segle XIX perquè es continua utilitzant l'estructura bàsica des de fa anys que és la dels nens asseguts en un pupitre de cara a la pissarra, professors del segle XX perquè els professors actuals han nascut en aquest segle i, alumnes del segle XXI.

Ser mestre avui dia i utilitzar les TAC no significa que parlem de màquines sinó de canvis metodològics en les tècniques d'ensenyança a l'escola. Hem d'interactuar amb diferents fonts. Tocar, comunicar i crear és una forma d'aprenentatge. I utilitzar les noves tecnologies és bo perquè en el futur ells les utilitzaran i quina millor manera que familiaritzar-se des de petits. D'altra banda, és bàsic treballar en equip perquè no estem sols en el món i l'alumne a d'aprendre a treballar conjuntament amb altres persones. Per exemple, en el cas dels ordinadors, podem fer activitats en grup reduïts on els nens utilitzin un únic ordenador per cada grup i així aprenguin a organitzar-se per utilitzar-lo entre tots.

Segons la teoria de la "Taxonomia de Bloom" i les TAC, un mestre ha de saber:

• Crear
• Avaluar
• Analitzar
• Aplicar
• Comprendre
• Recordar

I per complir aquests requisits hem de saber cridar l'atenció dels nens a través de la motivació.

L'Anna Pérez va assistir a una conferència d'en Jordi Adell (professor de noves tecnologies aplicades a l'educació) on es deia que hi ha sis canvis importants que ha d'assolir un mestre d'avui dia:

1. Mestre analògic - Mestre digital: Els mestres han d'endinsar-se en el món digital i fer-ne ús dels seus avantatges, com per exemple dels blocs educatius.
2. Lligat - Mòbil: Molts mestres estan lligats a una pissarra i a les quatre parets de l'aula. I això no pot ser, s'ha de deixar més mobilitat als nens i utilitzar nous recursos més dinàmics.
3. Aïllat - Connectat: Quan un mestre surt de l'escola es convenient seguir connectat amb el món de l'educació, per exemple: llegir revistes educatives, pàgines on-line, fer cursos, etc. No ens podem tancar en el món de l'escola com a font d'informació sinó que a l'exterior podem trobar molts recursos útils per a mestres.
4. Genèric - Personal: Hem de donar un tracte més personal i humà als nostres alumnes.
5. Consumidors - Creadors: El mestre no ha de ser obligatòriament consumidor d'una editorial sinó creadors dels seus propis recursos. No hem d'utilitzar un llibre de text, podem crear activitats a mida amb les que podrem detectar més fàcilment les dificultats dels nens i les podrem adaptar segons les seves necessitats. La pàgina Educat2.0. i Inoodle són molt útils per als mestres on podran trobar activitats realitzades per diferents professors.
6. Tancat - Obert: Un mestre ha de ser obert i estar en contacte amb altres mestres per compartir vivències i estar en constant aprenentatge.

Amb aquests sis canvis aconseguim, tan per als alumnes com per als propis mestres, més:

• Comunicació
• Compartir
• Col·laborar
• Discussió

També, podem dir, que si els mestres aprenem a treballar en xarxa també podrem ensenyar als nens a fer-ho. Podem fer-ho a través de projectes telemàtics com, per exemple, crear un conte amb altres escoles a través d'Internet. D'aquesta manera, des de petits, veuran que darrere d'aquesta pantalla i han persones amb les que ens comuniquem i no és simplement una pantalla. I, podem utilitzar un micro o gravar un vídeo mentre ells expliquen alguna vivència, es una manera de motivar-los ja que els hi podem dir que ho penjarem a Internet i que els seus familiar els podran veure. És una forma de posar en contacte a les families amb les escoles.

El fet de delegar i donar autoritat als alumnes i, de conferir-los el sentiment que són amos del seu propi treball es fonamental. I ho podem fer a partir d'activitats de "Empoverament"com, per exemple, presentacions de treballs de forma oral o a través d'imatges. D'aquesta manera es treballarà la exposició i el compromís i, aconseguirem trencar l'avorriment del nen creant entre ells interacció, entusiasme i participació.

Per tant, podem dir que amb les TAC donem veu a l'alumnat treballant la creativitat i la reflexió (valorar la feina que realitzen) i, és crearà un ambient de treball on s'aprèn.

PREGUNTES PLANTEJADES:

• Cóm podem gestionar tota l'informació que es troba a la xarxa?
• Resposta: Es pot gestionar a través de diferents eines, com per exemple Delicious.
• Si totes les activitats estan organitzades per fer-les en xarxa i no funciona l'ordinador o Internet, què fa el mestre?
• Resposta: Tot professor, per a qualsevol activitat, sempre ha de tenir un plan B ja que sempre poden aparèixer problemes.
• Hi ha riscos a l'hora de treballar en xarxa?
• Resposta: A vegades els alumnes en fan un mal ús però els mestres han de posar límits (bloquejar pàgines) i sobre tot han de conscienciar-los dels perills de les xarxes socials i de quins són els usos que han de donar-li.
• Tot és positiu a l'hora de treballar amb les TAC? 
• Resposta: Tot és positiu perquè inclús les coses negatives que sorgeixen serveixen per aprendre a resoldre'ls.

COED: La composició del text

Fer una bona composició d'un text, tan escrit com oral, és saber analitzar el procés mental o cognitiu que s'utilitza per elaborar-lo. Les tres etapes que ens porten a fer-ho són diferenciades però una ens pot portar a l'altre:

Foto pròpia

La planificació: Hem d'identificar els objectius, és a dir, saber què és el que volem transmetre marcant-nos un objectiu (ex. entretenir, informar, donar plaer, convèncer...). Si tenim clar l'objectiu ens serà més fàcil persuadir al receptor. I hem de seguir tres pasos:

- Analitzar la situació comunicativa (destinatari, tema, objectius, extensió i estructura).

- Recollida de la informació (pluja d'idees i documentació).

- Selecció i ordenació de la informació (selecció i ordenació de les idees amb tècniques d'ordenació o agrupació).

La redacció o composició: Es tracta d'agafar totes les idees que hem seleccionat i ordenat, i donar-li forma estructurant-ho tot tenint en compte l'estructura i l'estil.

La revisió: Hem d'avaluar tot el que hem escrit per veure si conté tot el que volíem i sinó és així afegir-ho. La revisió s'ha de fer durant tot el procés, no només al finalitzar el procés de redacció. Hi ha dos tipus de revisions: la revisió de continguts i la revisió gramatical i de convencions.

Tots aquests aspectes em seran molt útils durant al llarg dels meus estudis i també durant la meva vida professional. Seguint aquestes pautes serà molt més fàcil fer una bon escrit o discurs.

Activitat 13: Windows Live Movie Maker

Aquest programa s'utilitza per a crear vídeos a partir de imatges o de trossos d'altres vídeos amb aplicacions per donar-li forma, com per exemple: música, animacions, efectes, textos, títols, etc. A continuació podeu veure un tutorial:

Unes de les activitats de classe era crear un vídeo amb sentit a partir de un vídeo desordenat sobre la nostra universitat. És un programa molt útil que mai havia utilitzat i crec que l'utilitzaré en moltes ocasions a partir d'ara.

Activitat 12: Prezi

Font: http://en.wikipedia.org/wiki/File:Prezi_logo.jpg

A classe he utilitzat per primera vegada el Prezi i no pensava que seria tant senzill d'utilitzar. És un programa per crear presentacions de forma molt original per els seus aspectes dinàmics amb efectes zoom i les presentacions de les idees no es fan a través de diapositives sinó a través de seqüències de pantalles en las que no tenen un ordre preestablert sinó que el crea un mateix. A continuació podeu veure un tutorial fet amb Prezi amb el que us resultarà més fàcil utilitzar el programa:

Hem fet una activitat a l'aula que tractava de fer una presentació sobre les vacances, la meva és la següent:

Activitat 11: Creative Commons

Font: http://alt1040.com/2011/07/creative-commons-anuncia-a-sus-nuevos-representantes-regionales-en-latinoamerica

Creative Commons (CC) és una organització sense ànim de lucre dedicada a reduir les barreres legals per a compartir treballs creatius, ofereix diferents llicències que engloben des del sistema tradicional de drets d'autor fins al domini públic. L'objectiu de Creative Commons és donar opcions a aquells creadors que vulguin que terceres persones utilitzin i/o modifiquin la seva obra sota unes condicions determinades, ajudant així a reduir les barreres legals de la creativitat mitjançant la nova legislació i les noves tecnologies. Creative Commons proporciona llicencies als creadors/autors per a que estableixin els termes amb els que volen compartir les seves obres en el medi digital. No dona llicencies totalment lliures, es troba entre mig del Copyright i el Copyleft (o totalment lliure). Aquestes condicions les escull el propi autor. Entre una obra amb "tots els drets reservats" o una "sense cap dret reservat", Creative Commons proposa tenir "alguns drets reservats".

(Informació extreta de: http://ca.wikipedia.org/wiki/Creative_Commons)

Per ampliar informació us recomano fer un cop d'ull a la següent pagina web: http://cat.creativecommons.org/llicencia/

Hi ha un vídeo molt curiós que tracta aquest tema:

Finalment, he aconseguit la llicència de Creative Commons per aquest bloc a través de la pàgina web: http://es.creativecommons.org/

Activitat 10: Programari lliure

Font: http://programarilliure.wordpress.com/2008/08/03/mapa-per-les-vacances/

El programari lliure és el programari que pot ser usat, estudiat i modificat sense restriccions, i que pot ser copiat i redistribuït bé en una versió modificada o sense modificar sense cap restricció, o bé amb unes restriccions mínimes per garantir que els futurs destinataris també tindran aquests drets.

Com que el programari es pot redistribuir lliurement, en general es pot trobar gratuïtament a Internet, o a un cost baix si l'adquirim per mitjà d'altres medis (CD-Rom, DVD, disquets...). 

En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatre llibertats definides per la Free Software Foundation:

• La llibertat d'executar el programa per qualsevol propòsit (llibertat 0).
• La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies (llibertat 1). L'accés al codi font és un requisit.
• La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2)
• La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, per tal que tota la comunitat se'n pugui beneficiar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, l'accés al codi font és un requisit.

(Informació extreta de: http://ca.wikipedia.org/wiki/Programari_lliure)

Un bon exemple d'on podem extreure programes lliures és: http://www.softcatala.org/

A continuació podeu trobar un vídeo on podeu entendre millor que és un programari lliure:

Activitat 9: Cultura lliure

Font: http://www.aravalles.cat/noticia/55049/versos-lliures-irromp-a-granollers-amb-una-accio-que-reivindica-la-llibertat-de-la-paraula

Com a Cultura lliure podria englobar-se tota aquella creació, i el moviment que la promou,  que defensa l'elaboració i difusió de cultura d'acord amb uns principis de llibertat. Un exemple de cultura lliure és la mateixa Viquipèdia. El llibre de l'advocat americà Lawrence Lessig, Cultura lliure és segurament l'obra que serveix com a font inicial d'aquest corrent de pensament. (http://ca.wikipedia.org/wiki/Cultura_lliure)

Podeu visitar aquesta pàgina web com ampliació del tema: 

http://www.lafarga.cat/culturalliure/informacio.php

Font: http://www.xtec.cat/formaciotic/dvdformacio/materials/td205/practica_3.html

COED: Escoltar i/o fer d'espectador

Font: http://clandestinodeactores.com/laplacenta/?p=6631

Reelaborar o reconstruir el missatge que ens transmet l'emissor és un procés de comprensió per el qual ha de passar el receptor. Al rebre el missatge, aquest receptor, és el que li acaba donant sentit en base als seus coneixements previs, és a dir, l'emissor emet un únic missatge i el que el rep l'interpreta segons els seus coneixements i pensaments.

Com a oients hem de estar molt més alerta quan rebem un llenguatge audiovisual que amb un llenguatge oral o escrit, perquè s'utilitzen molts més sentits i costa més processar tota l'informació.

Hem vist el següent vídeo sobre aquest tema:

D'aquest vídeo hem extret les següents conclusions:

- Sobre l'alfabetització digital, podem dir, que hem de saber llegir més enllà, saber en quines situacions podem fer-ne ús i en quina mesura, saber mirar i no només veure i, per últim, saber escoltar.

- Com a espectadors hem de reconèixer quin és l'autèntic missatge subliminar.

- Hem de prendre consciència sobre el poder educatiu que tenen els mitjans de comunicació, com per exemple la influència de la televisió.

- L'audiovisual no és només un recurs sinó que hauria de estar molt més present en el nostre aprenentatge perquè és molt complert.

Activitat 8: Power Point

Font: http://www.presentationteam.com/powerpoint-design/pricing/

Microsoft PowerPoint és un popular programa de presentacions desenvolupat per a sistemes operatius Microsoft Windows i Mac OS. Àmpliament usat en diferents camps com en l'ensenyament, negocis, etc.  Forma part del paquet ofimàtic Microsoft Office. És un programa dissenyat per a fer presentacions pràctiques amb text esquematitzat, fàcil d'entendre, animacions de text i imatges, imatges predissenyades o importades des d'imatges de l'ordinador. Se li poden aplicar diferents dissenys de font, plantilla i animació. Una part especial d'aquest programa és la presentació que barreja imatges amb text i sons.(http://ca.wikipedia.org/wiki/Microsoft_PowerPoint)

Després de llegir el document "12 PROPOSTES D'ÚS CREATIU I MULTIMEDIA DEL PROGRAMA POWER POINT" del nostre mestre Jordi Simón i Llovet, del qual podem extreure les següents conclusions:

- Es va canviar l'ús de transparències per un programa que s'utilitza gairebé per el mateix.

- Hi ha dos tipus de Power Point:

  · Power Point tradicional --> Compost amb molt text però poques animacions.

  · Power Point creatiu --> Les animacions complementen el text.

- Depèn de quin ús fem d'aquest programa o farem de forma positiva o negativa. Les recomanacions son els següents:

· Seleccionar la informació i posar a la presentació només les idees més importants i claus, no utilitzar molta quantitat de text.

· Evitar plantilles prefabricades, crear plantilles originals i utilitzar un tipus de fons i lletres entenedores.

· Escollir una mida de lletra que sigui llegible, tan la mida com la font.
· La presentació amb imatges, animacions o sons han de cridar l'atenció del públic, però tampoc s'ha d'abusar.

· Llegir les diapositives sense mirar al públic.

Com a mestres podem utilitzar el Power Point per a fer activitats com, per exemple, realitzar una diapositiva amb les respostes enllaçades o fer el anàlisi d'un poema.

COED: Llengua oral formal

Font: http://irmadel.wordpress.com/category/reflexiones-sobre-didactica/

A classe de COED hem parlat sobre el llenguatge oral formal i aquí teniu un resum.

Hi ha tres trets característics de la llengua oral formal:

• TRETS CONTEXTUALS: Són els que tenen a veure amb el espai i temps.

- Caràcter no universal i aprenentatge escolar: No tots els grups socials són iguals, per tant, si la llengua oral formal no és igual a tot arreu es requereix un aprenentatge escolar per a poder adquirir-la. Saber parlar pot ser més tècnica que art.

- Acústica, efímera i produïda en temps real: S'ha de compartir espai i temps ja que s'avalua sobre la marxa. És una successió de sons on has de buscar estratègies per expressar idees de diferents maneres i hem de fer-ho de forma entenedora perquè un cop dites les paraules no es pot tornar enrere com si fos un text escrit.

- Context compartit, amb una comunicació relativament unidireccional: L'emissor i el receptor comparteixen espai i temps i es permet una interacció "feedback". La interacció visual i emotiva és la clau de l'èxit en la comunicació verbal.

• TRETS TEXTUALS: És el producte que elaborem, el text com a discurs.

- Formal i generalment monologada: Només parla una persona i no totes alhora.

- Informativa, planificada i de tema sovint especialitzat: Hem d'informar-nos primer sobre el que volem parlar, després saber què direm i com ho direm i, finalment, hem de saber les característiques de cada una de les situacions per poder organitzar-nos el discurs o planificar-lo. Però no hem d'oblidar de deixar lloc a l'espontaneïtat.

-   Repetitiva i amb una intervenció fonamental dels llenguatges no verbals: Podem repetir la mateixa idea diferents cops però de diferent manera així quedarà clar què és el que volem transmetre, no ha de ser tant variable com una conversa o un llibre sinó que les idees han de ser intervencions sobre una idea fixa. També hem de fer un bon ús de tot el tema relacionat amb la veu (volum, velocitat, etc), l'expressió corporal i els mitjans de suport digital o no digital.

• TRETS LINGÜÍSTICS: És la competència lingüística de cada persona.

- Paper fonamental dels trets suprasegmentals: Aquesta part es refereix a la "corba melòdica" del discurs, és a dir, l'entonació a l'hora de transmetre el missatge ja sigui amb exclamacions o interrogacions. L'actitud també te molt a veure sobre com es situa del emissor davant del públic ja que utilitzar una bona entonació i tenir una bona actitud és fonamental.

- Ocurrència d'elements díctics, interrogacions, exclamacions, interjeccions, anacoluts, el·lipsis, canvis de direcció sintàctica, etc.: És molt important que tot sigui compartit en un mateix espai i que els elements del discurs vagin relacionats amb el context.

- Correcció normativa i ús de la varietat estàndard: Són aquelles correccions que regeixen tant en el llenguatge escrit com en l'oral.

Activitat 7: El llenguatge audiovisual

Font: http://fpcee.blanquerna.url.edu/ntae/docas/triar.asp?docu=doc1001.htm

Ens hem llegit el capítol 1 del llibre "Vídeo y educación" de l'autor Joan Ferrés i l'hem comentat a classe arribant a les següents conclusions: 

• Hi ha persones que tenen por al canvi, por a que decaigui la cultura de la llengua impresa que poc a poc va quedant eclipsada per les noves tecnologies. Aquestes persones queden estancades en el passat i  no evolucionen, en canvi, hi ha d'altres que encara que tinguin por, es van adaptant poc a poc a aquests mètodes.
• L'any 1979 a França es va organitzar un congrés de Psiquiatria Infantil on es parlava dels resultats d'un estudi realitzat a tres mil nens. Les dades demostraven que un 64% preferia afectivament a la televisió que als seus pares. Però això no vol dir que no estimin als seus pares sinó que la televisió, ja sigui positiva o negativament els hi aporta molt més. Els motius d'aquests resultats, entre d'altres, són que la televisió esta disponible a totes hores i no els hi dona ordres i, els nens tenen el control.
• S'ha creat el model d'un nou home, que no només desenvolupa l'hemisferi esquerra del seu cervell (lectura, càlcul, escriptura, lògica...) sinó que també desenvolupa la part emocional que és l'hemisferi dret (reconèixer les formes, els records...). Els nens d'avui dia aprenen sentit cosa que abans no era així, no s'utilitzava aquesta part dreta de l'hemisferi.
• Hem d'arribar als nens a través de les emocions però sense deixar de banda la racionalització (visió com a mestre).
• Una manera d'arribar a les emocions de nens és a través del llenguatge audiovisual, ja que aquest proporciona sensacions que, pot ser, amb un altre tipus de llenguatge no es transmeten. Si proporcionem sensacions transmetrem millor allò que volem que els hi arribi. Un dels mitjans audiovisuals es el vídeo, hi ha dos tipus de vídeos on veurem aquestes diferencies entre dos tipus de llenguatge.: 
• Vídeo lliçons: Són aquells que els alumnes veuen individualment a casa i contesten a preguntes, és un vídeo de llenguatge oral. Exemple: Breu història de Catalunya
• Vídeo motivador: Són els que desperten emocions als alumnes per ensenyar algun tema en concret, es un vídeo audiovisual. Exemple: Dinner for two

Activitat 6: Els Wikis

Un wiki es una aplicació informàtica que esta dins d'un servidor web i es pot accedir des de qualsevol navegador. Es caracteritza perquè permet als usuaris afegir continguts i editar els ja existents.Unes de les wikis més famoses es la coneguda Wikipedia, es una enciclopèdia col·laborativa online realitzada per voluntaris. El següent vídeo us ajudarà a entendre-ho millor:

Font: http://gestioinformacioeducacio.blogspot.com.es/2012/10/els-wikis-fonaments-i-relacio-amb.html

Per complementar, podeu llegir: 

• El bloc d'en Jordi Vivancos que es diu Tic o Tac: 
• http://ticotac.blogspot.com.es/2007/05/pedagogia-dels-wikis.html
• L'article "Wikis i educación" de Jordi Adell 
• http://elbonia.cent.uji.es/jordi/wp-content/uploads/docs/Adell_Wikis_MEC.pdf

A l'hora de decidir entre un bloc o un wiki podem tenir en compte els següents aspectes:

• Les diapositives que te penjades la Lourdes Domenech al seu bloc. Clic aquí per veure les diapositives
• La presentació de Tiscar Lara. Clic aquí per veure la presentació

ACTIVITAT A L'AULA

Font: http://jcpsweb20.wikispaces.com/Wiki

A classe de GTIC hem fet una activitat en grups per poder posar a la pràctica els nostres coneixements dels wikis. Hem creat un wiki a través de la pàgina http://www.wikispaces.com/. Primer un component del grup es registrava i després havia de convidar a la resta de components, aquests rebien un correu amb l'invitació per poder accedir i, finalment, començàvem a escriure i editar el que escrivien els altres.

Es una activitat que ha servit com a complement per posar en pràctica els coneixements adquirits sobre les wikis!