"Digues de què parlaràs, parla'n i digués de què has parlat".
Un discurs sempre ha d'anar estructurat de la següent manera:
En aquesta part es presenta el tema i els objectius.
És fonamental començar de forma adequada perquè la primera impressió del públic és molt important . D'aquesta manera es crearà l'atenció necessària perquè escoltin la resta del discurs amb interès. Si fas un bon començament trencaràs amb totes les inseguretats i et donarà confiança per continuar. El nostre objectiu amb aquesta part és captar l'atenció del públic i crear l'expectació necessària per mantenir-la.
Algunes de les formules introductòries per aconseguir-ho poden ser les següents:
- Definició: Fer un breu comentari sobre el títol del tema.
- Presentació d'objectius: Exposar-los motiva i centra l'atenció dels oients.
- Presentació del guió: Breu resum de tot el que diràs al discurs. Apropiat per a discursos expositius.
- Preguntes: Fer-les és una manera d'anticipar-se.
- Lectura mental: Podem esmentar idees o perjudicis del públic que poden canviar després de la nostra exposició.
- Documentació: Mostrar alguna noticia o dades recents per donar credibilitat al discurs, però abans hem d'assegurar-nos que les dades són correctes.
- Afirmació provocadora: Donar una opinió atrevida o fer ús d'una dada espectacular.
- Anècdota: explicar una historia o una anècdota personal breu i relacionada amb el tema.
En aquest espai és transmet la informació en un ordre lògic.
Les idees es seleccionaran i s'ordenaran segons l'objectiu del discurs. Si l'objectiu és per informar, utilitzarem una estructura descriptiva o cronològica. En canvi, si és convèncer, farem servir una estructura inductiva (SAP), que és desenvolupa a partir d'una idea específica a una general; o deductiva (PAS), que és desenvolupa a partir d'una idea general a una específica.
En aquesta part es fa una síntesi final i es tanca el discurs.
La conclusió, en definitiva, serà igual que el resum però agafant l'essència de la idea i desenvolupant-la, una suma de tots els arguments. L'objectiu és que, una vegada el públic marxi, segueixin pensant en tot el que has dit perquè li has transmès emocions i li has deixat una bona sensació o impressió.
Les fórmules per a una bona conclusió són les següents:
- Repetir la introducció però de forma diferent.
- Resumir els punts principals.
- Fer participar al públic.
- Anunciar un esdeveniment futur.
- Fer una promesa.
- Apel·lar als sentiments.
Hem de diferenciar la conclusió del tancament. El tancament ja no és part del discurs però col·labora en la transmissió del discurs (igual que la introducció). Per fer un bon tancament has de tenir un bon comportament, ja que fins que no sortim de l'escenari el public ens segueix avaluant.
Per últim, durant el discurs hem d'utilitzar una llengua adequada, aquesta a de tenir en compte els aspectes següents:
- Ha de ser neutra, precisa i accessible.
- No ha de ser influïda per la prosa escrita o tècnica.
- Cal oferir definicions dels termes més especialitzats o abstractes.
- Són necessaris els connectors (perquè, per tant, en conseqüència, no obstant...) i els marcadors textuals (en primer lloc, d'una banda, finalment, en resum...) perquè ajuden a organitzar el discurs i ajuda l públic a situar-se.
![[einesfluxograma1.jpg]](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcJXWA9bwOzNz8d8kk4zz2PewUB2pkGA0zYSikCi0mB6A96KAHO4CLIMKDcqbqiPxr7dFwAeCG6wYP8C1n2bFeleFrBHnhEM57g-Icu0hkM5iX7Q5-LwuFkKMyZiEintuJUGotg8bdeg/s1600/einesfluxograma1.jpg)
