Una de les activitats de l'assignatura de COED era seleccionar una poesia, que ens proporciones algun sentiment o emoció, per recitar-la a classe de memòria. Per a les recitacions dedicarem quatre divendres.
El poema escollit ha de ser un que et transmeti sensacions, ja que a l'hora de recitar-lo les podrem transmetre al públic i serà més motivador. Hem de buscar un que no contingui paraules molt complicades i que ens sigui fàcil d'articular i vocalitzar. Per altra banda, ha de ser recitat amb molta cura utilitzant una entonació adequada i, un bon volum i velocitat de veu. També és molt important tenir en compte la respiració ja que respirar bé ens relaxa i ens calma els nervis.
Per últim, la col·laboració dels companys també és molt important perquè el silenci ajuda al recitador a mantindre la màxima concentració possible, així que per no desconcentrar a les companyes que han de sortir a recitar no aplaudirem sinó que mourem les mans. I, per descomptat, treballar-la a casa i practicar és fonamental.
La poesia que jo he recitat ha sigut la següent:
PESSICS DE VIDA
Tot lo nostre, estimada,
tot lo nostre no són,
més que pessics de la vida
que s'hi troben plens d'amor.
I s'han de viure, ma vida,
un a un i sens deixar,
ni tant sols d'aquesta vida
un pessic per escapar.
Perquè amor meu, s'ha de viure
pas a pas i tros a tros
i oblidar-nos de morir
que això ja vindrà tot sol.
Quantes hores i quants dies
tant vuits i morts no hem viscut
i quants pessics de la vida,
en cos i ànima, ma vida,
en cos i ànima hem perdut!
Fred Kelly
Desprès de recitar el poema, vam omplir una serie de preguntes que em van fer reflexionar sobre com ho havia fet. És una forma d'autoavaluar-se i aprendre d'un mateix, i puc dir que la meva valoració personal ha estat positiva.
