dimecres, 31 d’octubre del 2012

Activitat 11: Creative Commons


Creative Commons (CC) és una organització sense ànim de lucre dedicada a reduir les barreres legals per a compartir treballs creatius, ofereix diferents llicències que engloben des del sistema tradicional de drets d'autor fins al domini públic. L'objectiu de Creative Commons és donar opcions a aquells creadors que vulguin que terceres persones utilitzin i/o modifiquin la seva obra sota unes condicions determinades, ajudant així a reduir les barreres legals de la creativitat mitjançant la nova legislació i les noves tecnologies. Creative Commons proporciona llicencies als creadors/autors per a que estableixin els termes amb els que volen compartir les seves obres en el medi digital. No dona llicencies totalment lliures, es troba entre mig del Copyright i el Copyleft (o totalment lliure). Aquestes condicions les escull el propi autor. Entre una obra amb "tots els drets reservats" o una "sense cap dret reservat", Creative Commons proposa tenir "alguns drets reservats".
Per ampliar informació us recomano fer un cop d'ull a la següent pagina web: http://cat.creativecommons.org/llicencia/
Hi ha un vídeo molt curiós que tracta aquest tema:



Finalment, he aconseguit la llicència de Creative Commons per aquest bloc a través de la pàgina web: http://es.creativecommons.org/

Activitat 10: Programari lliure



El programari lliure és el programari que pot ser usat, estudiat i modificat sense restriccions, i que pot ser copiat i redistribuït bé en una versió modificada o sense modificar sense cap restricció, o bé amb unes restriccions mínimes per garantir que els futurs destinataris també tindran aquests drets.
Com que el programari es pot redistribuir lliurement, en general es pot trobar gratuïtament a Internet, o a un cost baix si l'adquirim per mitjà d'altres medis (CD-Rom, DVD, disquets...). 
En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatre llibertats definides per la Free Software Foundation:
  • La llibertat d'executar el programa per qualsevol propòsit (llibertat 0).
  • La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies (llibertat 1). L'accés al codi font és un requisit.
  • La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2)
  • La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, per tal que tota la comunitat se'n pugui beneficiar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, l'accés al codi font és un requisit.


Un bon exemple d'on podem extreure programes lliures és: http://www.softcatala.org/

A continuació podeu trobar un vídeo on podeu entendre millor que és un programari lliure:


Edu3.cat

Activitat 9: Cultura lliure




Com a Cultura lliure podria englobar-se tota aquella creació, i el moviment que la promou,  que defensa l'elaboració i difusió de cultura d'acord amb uns principis de llibertat. Un exemple de cultura lliure és la mateixa Viquipèdia. El llibre de l'advocat americà Lawrence Lessig, Cultura lliure és segurament l'obra que serveix com a font inicial d'aquest corrent de pensament. (http://ca.wikipedia.org/wiki/Cultura_lliure)
Podeu visitar aquesta pàgina web com ampliació del tema: 

dissabte, 27 d’octubre del 2012

COED: Escoltar i/o fer d'espectador


Reelaborar o reconstruir el missatge que ens transmet l'emissor és un procés de comprensió per el qual ha de passar el receptor. Al rebre el missatge, aquest receptor, és el que li acaba donant sentit en base als seus coneixements previs, és a dir, l'emissor emet un únic missatge i el que el rep l'interpreta segons els seus coneixements i pensaments.

Com a oients hem de estar molt més alerta quan rebem un llenguatge audiovisual que amb un llenguatge oral o escrit, perquè s'utilitzen molts més sentits i costa més processar tota l'informació.

Hem vist el següent vídeo sobre aquest tema:


Edu3.cat


D'aquest vídeo hem extret les següents conclusions:

- Sobre l'alfabetització digital, podem dir, que hem de saber llegir més enllà, saber en quines situacions podem fer-ne ús i en quina mesura, saber mirar i no només veure i, per últim, saber escoltar.

- Com a espectadors hem de reconèixer quin és l'autèntic missatge subliminar.

- Hem de prendre consciència sobre el poder educatiu que tenen els mitjans de comunicació, com per exemple la influència de la televisió.

- L'audiovisual no és només un recurs sinó que hauria de estar molt més present en el nostre aprenentatge perquè és molt complert.


diumenge, 21 d’octubre del 2012

Activitat 8: Power Point


Microsoft PowerPoint és un popular programa de presentacions desenvolupat per a sistemes operatius Microsoft Windows i Mac OS. Àmpliament usat en diferents camps com en l'ensenyament, negocis, etc.  Forma part del paquet ofimàtic Microsoft Office. És un programa dissenyat per a fer presentacions pràctiques amb text esquematitzat, fàcil d'entendre, animacions de text i imatges, imatges predissenyades o importades des d'imatges de l'ordinador. Se li poden aplicar diferents dissenys de font, plantilla i animació. Una part especial d'aquest programa és la presentació que barreja imatges amb text i sons.(http://ca.wikipedia.org/wiki/Microsoft_PowerPoint)

Després de llegir el document "12 PROPOSTES D'ÚS CREATIU I MULTIMEDIA DEL PROGRAMA POWER POINT" del nostre mestre Jordi Simón i Llovet, del qual podem extreure les següents conclusions:

- Es va canviar l'ús de transparències per un programa que s'utilitza gairebé per el mateix.

- Hi ha dos tipus de Power Point:
  · Power Point tradicional --> Compost amb molt text però poques animacions.
  · Power Point creatiu --> Les animacions complementen el text.

- Depèn de quin ús fem d'aquest programa o farem de forma positiva o negativa. Les recomanacions son els següents:
· Seleccionar la informació i posar a la presentació només les idees més importants i claus, no utilitzar molta quantitat de text.
· Evitar plantilles prefabricades, crear plantilles originals i utilitzar un tipus de fons i lletres entenedores.
· Escollir una mida de lletra que sigui llegible, tan la mida com la font.
· La presentació amb imatges, animacions o sons han de cridar l'atenció del públic, però tampoc s'ha d'abusar.
· Llegir les diapositives sense mirar al públic.

Com a mestres podem utilitzar el Power Point per a fer activitats com, per exemple, realitzar una diapositiva amb les respostes enllaçades o fer el anàlisi d'un poema.



dissabte, 20 d’octubre del 2012

COED: Llengua oral formal



A classe de COED hem parlat sobre el llenguatge oral formal i aquí teniu un resum.

Hi ha tres trets característics de la llengua oral formal:


  • TRETS CONTEXTUALS: Són els que tenen a veure amb el espai i temps.
- Caràcter no universal i aprenentatge escolar: No tots els grups socials són iguals, per tant, si la llengua oral formal no és igual a tot arreu es requereix un aprenentatge escolar per a poder adquirir-la. Saber parlar pot ser més tècnica que art.

- Acústica, efímera i produïda en temps real: S'ha de compartir espai i temps ja que s'avalua sobre la marxa. És una successió de sons on has de buscar estratègies per expressar idees de diferents maneres i hem de fer-ho de forma entenedora perquè un cop dites les paraules no es pot tornar enrere com si fos un text escrit.

- Context compartit, amb una comunicació relativament unidireccional: L'emissor i el receptor comparteixen espai i temps i es permet una interacció "feedback". La interacció visual i emotiva és la clau de l'èxit en la comunicació verbal.

  • TRETS TEXTUALS: És el producte que elaborem, el text com a discurs.
- Formal i generalment monologada: Només parla una persona i no totes alhora.

- Informativa, planificada i de tema sovint especialitzat: Hem d'informar-nos primer sobre el que volem parlar, després saber què direm i com ho direm i, finalment, hem de saber les característiques de cada una de les situacions per poder organitzar-nos el discurs o planificar-lo. Però no hem d'oblidar de deixar lloc a l'espontaneïtat.

-   Repetitiva i amb una intervenció fonamental dels llenguatges no verbals: Podem repetir la mateixa idea diferents cops però de diferent manera així quedarà clar què és el que volem transmetre, no ha de ser tant variable com una conversa o un llibre sinó que les idees han de ser intervencions sobre una idea fixa. També hem de fer un bon ús de tot el tema relacionat amb la veu (volum, velocitat, etc), l'expressió corporal i els mitjans de suport digital o no digital.
  • TRETS LINGÜÍSTICS: És la competència lingüística de cada persona.
- Paper fonamental dels trets suprasegmentals: Aquesta part es refereix a la "corba melòdica" del discurs, és a dir, l'entonació a l'hora de transmetre el missatge ja sigui amb exclamacions o interrogacions. L'actitud també te molt a veure sobre com es situa del emissor davant del públic ja que utilitzar una bona entonació i tenir una bona actitud és fonamental.

- Ocurrència d'elements díctics, interrogacions, exclamacions, interjeccions, anacoluts, el·lipsis, canvis de direcció sintàctica, etc.: És molt important que tot sigui compartit en un mateix espai i que els elements del discurs vagin relacionats amb el context.

- Correcció normativa i ús de la varietat estàndard: Són aquelles correccions que regeixen tant en el llenguatge escrit com en l'oral.


Activitat 7: El llenguatge audiovisual

Font: http://fpcee.blanquerna.url.edu/ntae/docas/triar.asp?docu=doc1001.htm


Ens hem llegit el capítol 1 del llibre "Vídeo y educación" de l'autor Joan Ferrés i l'hem comentat a classe arribant a les següents conclusions: 


  • Hi ha persones que tenen por al canvi, por a que decaigui la cultura de la llengua impresa que poc a poc va quedant eclipsada per les noves tecnologies. Aquestes persones queden estancades en el passat i  no evolucionen, en canvi, hi ha d'altres que encara que tinguin por, es van adaptant poc a poc a aquests mètodes.
  • L'any 1979 a França es va organitzar un congrés de Psiquiatria Infantil on es parlava dels resultats d'un estudi realitzat a tres mil nens. Les dades demostraven que un 64% preferia afectivament a la televisió que als seus pares. Però això no vol dir que no estimin als seus pares sinó que la televisió, ja sigui positiva o negativament els hi aporta molt més. Els motius d'aquests resultats, entre d'altres, són que la televisió esta disponible a totes hores i no els hi dona ordres i, els nens tenen el control.
  • S'ha creat el model d'un nou home, que no només desenvolupa l'hemisferi esquerra del seu cervell (lectura, càlcul, escriptura, lògica...) sinó que també desenvolupa la part emocional que és l'hemisferi dret (reconèixer les formes, els records...). Els nens d'avui dia aprenen sentit cosa que abans no era així, no s'utilitzava aquesta part dreta de l'hemisferi.
  • Hem d'arribar als nens a través de les emocions però sense deixar de banda la racionalització (visió com a mestre).
  • Una manera d'arribar a les emocions de nens és a través del llenguatge audiovisual, ja que aquest proporciona sensacions que, pot ser, amb un altre tipus de llenguatge no es transmeten. Si proporcionem sensacions transmetrem millor allò que volem que els hi arribi. Un dels mitjans audiovisuals es el vídeo, hi ha dos tipus de vídeos on veurem aquestes diferencies entre dos tipus de llenguatge.: 
    • Vídeo lliçons: Són aquells que els alumnes veuen individualment a casa i contesten a preguntes, és un vídeo de llenguatge oral. Exemple: Breu història de Catalunya
    • Vídeo motivador: Són els que desperten emocions als alumnes per ensenyar algun tema en concret, es un vídeo audiovisual. Exemple: Dinner for two