Activitat 18: Viquipèdia

Font: http://elcancell.ribes.org/2012/12/14/un-taller-permetra-coneixer-de-prop-la-viquipedia-i-les-seves-possibilitats/

La Viquipèdia (Wikipedia en anglès, manlleu del hawaià wikiwiki que vol dir «molt ràpid», i enciclopèdia) és una enciclopèdia lliure mantinguda per la Fundació Wikimedia, una organització sense ànim de lucre. Conte articles escrits col·laborativament per usuaris d'arreu del món, i la majoria dels seus articles poden ser editats per qualsevol persona que pugui accedir a la web i es registri. Va ser creada el gener del 2001 per Jimmy Wales i Larry Sanger, i actualment és l'obra de referència més gran i popular a Internet.

(Informació extreta de la pròpia Viquipèdia).

L'activitat que ens ha proposat el mestre consisteix en afegir, en grups de 2-3 persones, una paraula nova a la Viquipèdia o completar-ne una ja existent. Però per fer-ho hem hagut de conèixer els següents aspectes:

• Saber Quins son els pilars fonamentals de la Wikipedia?
• Tenir clar Què no és la Wikipedia?
• Conèixer i seguir el seu llibre estil.
• Llegir la pàgina Com es modifica la Wikipedia? per poder-ho fer.

La Barbara Garcia i jo hem inclòs una paraula nova: Audiència (tribunal). Volíem afegir una paraula nova, així que primer vam buscar paraules d'una enciclopèdia que no estaven a la Viquipèdia. Després vam escollir la paraula i vam utilitzar els meus apunts, de l'assignatura de Administració Pública de quan vaig fer el CFGS d'Administració i Finances, per crear el text corresponent. Més tard, ens vam registrar amb un usuari (Nurbarblanq) i contrasenya i vam afegir la paraula i el text en el qual vam afegir enllaços de la pròpia Viquipèdia. A partir d'ara farem un seguiment per veure els comentaris que ens fan.

Aquesta experiència ha sigut molt satisfactòria ja que sempre havia utilitzat la Viquipèdia però mai havia afegit cap paraula. Crec que és una manera bona de compartir amb tothom els teus coneixements i és una forma d'agraïment per totes les vegades que he utilitzat aquesta enciclopèdia lliure. 

Entrada 19: Conceptualització de la naturalesa de l'aprenentatge amb l'ordinador. Les quatre metàfores.

1. LA METÀFORA TUTORIAL: L'ORDINADOR COM A TUTOR

Font: http://teacheryousif.blogspot.com.es/2011/10/computer-as-tools-tutor-and-tutee.html

L'ordinador és l'encarregat de fer com a tutor durant el procés d'aprenentatge dels alumnes. El docents fan  la iniciació, els alumnes donen la resposta i l'ordinador s'encarrega d'avaluar-les. Hi ha pàgines web amb aquest tipus d'aprenentatge tutorial, com per exemple: 

• http://www.edu365.cat/entrena/ ---> Els nens poden fer activitats per aprendre a llegir.
• http://clic.xtec.cat/ ---> Els mestres poden crear diferents activitats per a els alumnes.
• http://www.youtube.com/watch?v=Wc_ezUSPNUE ---> Tutorial de com fer un bloc.

2. LA METÀFORA DE LA CONSTRUCCIÓ: L'ORDINADOR COM A ALUMNE

Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Scratch_(llenguatge_de_programaci%C3%B3)

Els alumnes són els qui ensenyen a l'ordinador, és a dir, el nen indica a l'ordinador les tasques que ha de realitzar donant-li les instruccions corresponents. Un exemple d'aquest tipus de programa és el següent:

• http://scratch.mit.edu/ ---> L'alumne dona instruccions a un gat per crear i dibuixar.

3. LA METÀFORA DEL LABORATORI: L'ORDINADOR COM A SIMULADOR

Amb els simuladors podem aprendre a partir de la descoberta, fomenten la reflexió i l'acció en un entorn acotat, com per exemple:

• http://www.crayonphysics.com/ ---> Dibuixar objectes que seguiran la llei de la gravetat.
• http://www.xinxeta.com/xinxetaframes.htm ---> Activitats, com cuidar una planta.

Font: http://gestioinformacioeducacio.blogspot.com.es/2012/12/conceptualitzacio-de-la-naturalesa-de_3920.html

4. LA METÀFORA DE LA CAIXA D'EINES: L'ORDINADOR COM A EINA

Font: http://www.socialblabla.com/10-herramientas-de-productividad-para-el-community-manager.html

La utilització de l'ordinador com a eina de treball és habitual en les nostres vides, però és molt més que una simple eina perquè és capaç de complementar les nostres experiències i coneixements. Com per exemple: fer modificacions en les imatges.

Activitat 17: Conceptualització de la naturalesa de l'aprenentatge amb ordinador. Benjamin Bloom

Benjamin Bloom i altres col·laboradors van dissenyar una teoria, anomenada Taxonomia de Bloom,  és tipus de classificació d'objectius i activitats que els educadors poden proposar als seus estudiants. Aquesta teoria es basa en que no tots els objectius i habilitats que aprenem són iguals, per tant, aquesta teoria és jeràrquica això vol dir que per obtenir els nivells superiors has d'haver obtingut les habilitats i els objectius dels nivells inferiors. Benjamin Bloom va definir les activitats en tres dominis: cognitiu,  afectiu i psicomotor. Però només treballarem les cognitives que són les que és van revisar l'any 2000, a continuació podem veure una taula amb les diferències de les habilitats cognitives inicialment i les revisades:

(Informació extreta de: Clicar aquí)

Font: http://gestioinformacioeducacio.blogspot.com.es/2012/12/conceptualitzacio-de-la-naturalesa-de_3.html

L'any 2008 es va realitzar una altra revisió anomenada: "Taxonomia de Bloom per a l'era Digital". Per a més informació sobre aquesta revisió consultar la pagina següent:

http://www.eduteka.org/TaxonomiaBloomCuadro.php3

L'activitat proposada per el nostre mestre, en Jordi Simón és la següent:

"Un cop estudiades les diferents habilitats cognitives que es poden treballar utilitzant les TIC, cal que facis un repàs de TOTES les eines i recursos TIC's treballats al llarg del curs i, en na taula, indiquis quina habilitat cognitiva, segons la classificació de l'any 2008, és desenvolupa en cadascuna d'elles. Cal que comentis quines habilitats/eines consideres més interessants a la llum de la taxonomia".

Així que adjunto la taula següent:

Clicar aquí per veure taula

El Bon comunicador: Júlia Otero

Font: http://lola-gracia.blogspot.com.es/2011/11/julia-otero-que-grande.html

Aquest treball consistia en seguir, en grups de 5-6 persones, a una persona que considerem un bon comunicador i fer el seu seguiment a través de tots els mitjans de comunicació i les rets socials. D'aquesta manera, el meu grup, ha pogut corroborar la nostra valoració de la Júlia Otero com a bona comunicadora. Tota la informació la hem recollit en un bloc creat per nosaltres.

Podeu veure aquest bloc en l'enllaç següent: Seguint a la Júlia Otero

Amb aquest treball hem pogut posar en pràctica tots els recursos que hem après sobre com és un bon comunicador.

Identitat i territori

Foto pròpia

Per les assignatures de COED i GTIC vam fer un treball que consistia en una exposició oral, en grup de dues persones, amb suport TIC. El tema del treball havia de ser sobre algun aspecte que tinguéssim en comú entre les dues components del grup, ja sigués d'identitat o de territori, i la durada de l'exposició havia de ser de 8 minuts.

Les sessions d'exposicions les hem realitzat durant cinc dies en els que el públic ens encarregàvem d'avaluar als nostres companys a traves de tres preguntes:

- Cita un aspecte a destacar de forma positiva.

- Fes un suggeriment de millora.

- Valora la complementarietat expressió oral - suport TIC aconseguida.

D'aquesta manera hem pogut aprendre els uns dels altres, ja que avaluar als companys ens ha servit per saber que era el que volíem fer en les nostres exposicions i el que no.

Al final de la classe els mestres ens deien què era el que podíem millorar i amb quins aspectes havien de prendre cura. Alguns són els següents:

- Hem de buscar un objectiu que sigui motivador per al públic.

- No hem de mantenir una mateixa imatge més d'un minut.

- No posar 4 imatges alhora mentre fas la seva explicació, perquè mentre estas explicant una fotografia el públic es pot distreure amb les altres i no prestar atenció al que estas dient.

- Posar-nos en el centre de l'aula i no en un raconet.

- Hi ha d'haver coordinació amb la companya a l'hora de passar les imatges de la presentació.

- Controlar les faltes d'ortografia.

- No posar un vídeo molt llarg.

- Citar les frases i fotografies.

- El tipus de lletra de la presentació ha de ser llegible, res de posar un format de lletra estranya.

- Hem de tenir clar quin és l'objectiu de la presentació.

- Afegir un element sorpresa.

Jo he fet l'exposició amb la Mònica Cerezo, el nostre tema ha estat la nostra personalitat relacionada amb la família, és a dir, encara que els nostres caràcters siguin diferents sempre tindrem una cosa en comú i es que totes dues creiem que la família és molt important per totes dues.

Finalment, com podeu veure, ha sigut un treball molt satisfactori perquè, encara que vaig passar molts nervis, he extret moltes coses positives i m'ha servit com ajudada per millorar en les pròximes exposicions orals.

COED: Poesia

Una de les activitats de l'assignatura de COED era seleccionar una poesia, que ens proporciones algun sentiment o emoció, per recitar-la a classe de memòria. Per a les recitacions dedicarem quatre divendres.

El poema escollit ha de ser un que et transmeti sensacions, ja que a l'hora de recitar-lo les podrem transmetre al públic i serà més motivador. Hem de buscar un que no contingui paraules molt complicades i que ens sigui fàcil d'articular i vocalitzar. Per altra banda, ha de ser recitat amb molta cura utilitzant una entonació adequada i, un bon volum i velocitat de veu. També és molt important tenir en compte la respiració ja que respirar bé ens relaxa i ens calma els nervis. 

Per últim, la col·laboració dels companys també és molt important perquè el silenci ajuda al recitador a mantindre la màxima concentració possible, així que per no desconcentrar a les companyes que han de sortir a recitar no aplaudirem sinó que mourem les mans. I, per descomptat, treballar-la a casa i practicar és fonamental.

La poesia que jo he recitat ha sigut la següent:

PESSICS DE VIDA

Tot lo nostre, estimada,

tot lo nostre no són,

més que pessics de la vida

que s'hi troben plens d'amor.

I s'han de viure, ma vida,

un a un i sens deixar,

ni tant sols d'aquesta vida

un pessic per escapar.

Perquè amor meu, s'ha de viure

pas a pas i tros a tros

i oblidar-nos de morir

que això ja vindrà tot sol.

Quantes hores i quants dies

tant vuits i morts no hem viscut

i quants pessics de la vida,

en cos i ànima, ma vida,

en cos i ànima hem perdut!

Fred Kelly

Desprès de recitar el poema, vam omplir una serie de preguntes que em van fer reflexionar sobre com ho havia fet. És una forma d'autoavaluar-se i aprendre d'un mateix, i puc dir que la meva valoració personal ha estat positiva.

Activitat 16: Eines de suport al pensament. Els mapes mentals.

Font: http://virtualsbib.blogspot.com.es/2010/12/sobre-mapes-mentals.html

Els mapes mentals són eines per representar diagrames del teu pensament. Així podràs generar, visualitzar i classificar les idees. També és una ajuda per l'estudi, la presa de decisions, resolució de problemes... (Informació extreta de: http://ca.wikipedia.org/wiki/Mapa_mental).

A la següent pàgina podeu veure un curs bàsic per aprendre a realitzar mapes mentals:

http://cursomapasmentales.igipuzkoa.net/

Hi ha diverses eines on-line per fer mapes mentals com:

http://www.mindomo.com/es/
o
http://www.mindmeister.com/es
o
http://www.mapmyself.com/

Espero que ur serveixi per a fer els vostres mapes mentals de forma fàcil i ràpida, a mi segur que sí!

Activitat 15: Eines de suport al pensament. Els mapes conceptuals.

Els mapes conceptuals són una eina que ens serveixen per ordenar i organitzar de forma visual el nostre coneixement per a entendre'l millor donat-li sentit i perspectiva. La creació d'un mapa conceptual passa per diferents fases:

- Fer una llista de conceptes i ordenar-la.
- Cerca dels connectors que aniran d'un concepte a l'altre.
- Dibuixar el mapa de forma entenedora, clara i coherent.

Aquests tipus de mapes es poden realitzar amb qualsevol editor gràfic però hi ha programes que els fan de manera més eficient, el més conegut és el CMapTools que el pots descarregar de forma gratuita a la seva pàgina. Per descarregar el programa Clicar aquí.

 (Informació extreta de: http://gestioinformacioeducacio.blogspot.com.es/2012/11/eines-de-suport-al-pensament-els-mapes.html).

A l'aula hem fet una activitat que consistia a fer un mapa conceptual, amb el programa CMapTools, sobre un text del dinar de Nadal seguint els següents pasos:

- Lectura acurada del text per extreure les idees principals i secundaries.
- Escollir el títol del qual sortiran tots els connectors i ramificacions.
- Ordenar-ho tot de forma coherent.
- Donar els últims retocs canviant les lletres en negreta o majúscula per destacar el que volem.
- Exportar a format "jpg" per guardar el mapa com a imatge.

Aquí teniu el resultat final:

Activitat 14: Eines de suport al pensament. Els fluxogrames.

Els diagrama de flux és una eina per representar gràficament els procediment que hem de seguir per resoldre una tasca. Com a futurs mestres ens poden ser útils per dos motius:

- Planificar tasques, com per exemple, representar el procés de rebuda d'un nou alumne a l'aula.

- Ensenyar al alumnes aquesta eina per resoldre problemes, prendre decisions, planificar, organitzar...

Alguns dels símbols que podem trobar a l'hora de fer un fluxograma són els següents:

Font: http://gestioinformacioeducacio.blogspot.com.es/2012/11/eines-de-suport-al-pensament-els.html

Per trobar el significat de més símbols Cliqueu aquí.

A classe hem fet una activitat amb el Gliffy, que és un programa molt útil i senzill d'utilitzar per fer fluxogrames. Consistia en la representació gràfica de creuar una cruïlla on hi havia un semàfor i el resulta és el següent:

Hi ha altres programes per fer fluxogrames com el Word de Microsoft o el Write d'OpenOffice. Com podeu veure, és una bona manera de donar-li sentit a els nostres pensaments i ús animo a provar-ho.

COED: Dossier d'aprenentatge (El Bloc)

Avui hem parlat a classe sobre quina és la manera de fer una entrada correcte i, per tant, què és el que avaluaran de les entrades del bloc.

Una entrada ha de contenir els següents aspectes:

- El nombre d'entrades ha de ser suficient com per contenir tot el que hem anat fent al llarg de l'assignatura, tan dins com a fora de classe.
- Desenvolupar les entrades en tres apartats: descripció, reflexió i aprofundiment.
- Ha de contenir enllaços d'interès.
- Es valorara els punts forts i és qualificara de forma negativa les mancances. 
- Es tindrà en compte el nivell de competència lingüística.

Per últim, aquest bloc no és només un medi per el qual t'avaluaran sinó que és una eina per recollir tot el que anem aprenent durant el curs i, d'aquesta manera, en un futur ens serà útil per recordar tot el que hem fet.

COED: Estructura del discurs

Per començar, vull compartir una frase que ens va dir la nostra mestra i que, crec, que és fonamental per estructurar un discurs:

 "Digues de què parlaràs, parla'n i digués de què has parlat".

Un discurs sempre ha d'anar estructurat de la següent manera:

• Introducció:

En aquesta part es presenta el tema i els objectius.

És fonamental començar de forma adequada perquè la primera impressió del públic és molt important . D'aquesta manera es crearà l'atenció necessària perquè escoltin la resta del discurs amb interès. Si fas un bon començament trencaràs amb totes les inseguretats i et donarà confiança per continuar. El nostre objectiu amb aquesta part és captar l'atenció del públic i crear l'expectació necessària per mantenir-la.

Algunes de les formules introductòries per aconseguir-ho poden ser les següents:

- Definició: Fer un breu comentari sobre el títol del tema.

- Presentació d'objectius: Exposar-los motiva i centra l'atenció dels oients.

- Presentació del guió: Breu resum de tot el que diràs al discurs. Apropiat per a discursos        expositius.

- Preguntes: Fer-les és una manera d'anticipar-se.

- Lectura mental: Podem esmentar idees o perjudicis del públic que poden canviar després de la nostra exposició.

- Documentació: Mostrar alguna noticia o dades recents per donar credibilitat al discurs, però abans hem d'assegurar-nos que les dades són correctes.

- Afirmació provocadora: Donar una opinió atrevida o fer ús d'una dada espectacular.

- Anècdota: explicar una historia o una anècdota personal breu i relacionada amb el tema.

• Desenvolupament:

En aquest espai és transmet la informació en un ordre lògic.

Les idees es seleccionaran i s'ordenaran segons l'objectiu del discurs. Si l'objectiu és per informar, utilitzarem una estructura descriptiva o cronològica. En canvi, si és convèncer, farem servir una estructura inductiva (SAP), que és desenvolupa a partir d'una idea específica a una general;  o deductiva (PAS), que és desenvolupa a partir d'una idea general a una específica.

• Conclusió:

En aquesta part es fa una síntesi final i es tanca el discurs.

La conclusió, en definitiva, serà igual que el resum però agafant l'essència de la idea i desenvolupant-la, una suma de tots els arguments. L'objectiu és que, una vegada el públic marxi, segueixin pensant en tot el que has dit perquè li has transmès emocions i li has deixat una bona sensació o impressió. 

Les fórmules per a una bona conclusió són les següents: 

- Repetir la introducció però de forma diferent.

- Resumir els punts principals.

- Fer participar al públic.

- Anunciar un esdeveniment futur.

- Fer una promesa.

- Apel·lar als sentiments.

Hem de diferenciar la conclusió del tancament. El tancament ja no és part del discurs però col·labora en la transmissió del discurs (igual que la introducció). Per fer un bon tancament has de tenir un bon comportament, ja que fins que no sortim de l'escenari el public ens segueix avaluant.

Per últim, durant el discurs hem d'utilitzar una llengua adequada, aquesta a de tenir en compte els aspectes següents:

- Ha de ser neutra, precisa i accessible.

- No ha de ser influïda per la prosa escrita o tècnica.

- Cal oferir definicions dels termes més especialitzats o abstractes.

- Són necessaris els connectors (perquè, per tant, en conseqüència, no obstant...) i els marcadors textuals (en primer lloc, d'una banda, finalment, en resum...) perquè ajuden a organitzar el discurs i ajuda l públic a situar-se.

COED: Com parlar bé en públic

Font: http://www.labutxaca.cat/ca/llibre/com-parlar-be-en-public_12009.html

Ens hem llegit aquest llibre i posteriorment hem fet un resum amb els punts més destacables. Ha sigut una lectura molt profitosa ja que conté molts recursos i consells per parlar bé en públic. A classe hem comentat els punts claus del llibre i hem realitzat, entre tots, el següent decàleg:

1. Tenir clares les 4 preguntes bàsiques: què, com, qui i per què.

2. Domini de la llengua.

3. Positivisme. Donar una bona impressió.

4. Retroalimentació amb el públic.

5. Ser natural i no memoritzar el discurs.

6. Elaborar un guió.

7. Domini del llenguatge no verbal.

8. Domini de la veu: velocitat (pauses/silencis), volum i vocalització.

9. Ser clar, precís i breu (amb ritme).

10. Estructurar el discurs.

11. Utilitzar adequadament els mitjans audiovisuals.

Us recomano aquest llibre ja que per a mi ha sigut de gran ajuda a l'hora de parlar en públic, he intentat seguir aquests consells i he millorat en les meves presentacions orals.

SAE: Conferència "El paper dels mestres i les TAC"

Aquesta setmana és la Setmana d'Activitats Extraordinàries (SAE) i hem assistit a una conferència a càrrec d'Anna Pérez sobre "el paper del mestre i les TAC (Tecnologies d'Aprenentatge Col·laboratiu)". He recollit les idees més rellevants i són les següents:

Avui dia tenim escoles amb estructura del segle XIX perquè es continua utilitzant l'estructura bàsica des de fa anys que és la dels nens asseguts en un pupitre de cara a la pissarra, professors del segle XX perquè els professors actuals han nascut en aquest segle i, alumnes del segle XXI.

Ser mestre avui dia i utilitzar les TAC no significa que parlem de màquines sinó de canvis metodològics en les tècniques d'ensenyança a l'escola. Hem d'interactuar amb diferents fonts. Tocar, comunicar i crear és una forma d'aprenentatge. I utilitzar les noves tecnologies és bo perquè en el futur ells les utilitzaran i quina millor manera que familiaritzar-se des de petits. D'altra banda, és bàsic treballar en equip perquè no estem sols en el món i l'alumne a d'aprendre a treballar conjuntament amb altres persones. Per exemple, en el cas dels ordinadors, podem fer activitats en grup reduïts on els nens utilitzin un únic ordenador per cada grup i així aprenguin a organitzar-se per utilitzar-lo entre tots.

Segons la teoria de la "Taxonomia de Bloom" i les TAC, un mestre ha de saber:

• Crear
• Avaluar
• Analitzar
• Aplicar
• Comprendre
• Recordar

I per complir aquests requisits hem de saber cridar l'atenció dels nens a través de la motivació.

L'Anna Pérez va assistir a una conferència d'en Jordi Adell (professor de noves tecnologies aplicades a l'educació) on es deia que hi ha sis canvis importants que ha d'assolir un mestre d'avui dia:

1. Mestre analògic - Mestre digital: Els mestres han d'endinsar-se en el món digital i fer-ne ús dels seus avantatges, com per exemple dels blocs educatius.
2. Lligat - Mòbil: Molts mestres estan lligats a una pissarra i a les quatre parets de l'aula. I això no pot ser, s'ha de deixar més mobilitat als nens i utilitzar nous recursos més dinàmics.
3. Aïllat - Connectat: Quan un mestre surt de l'escola es convenient seguir connectat amb el món de l'educació, per exemple: llegir revistes educatives, pàgines on-line, fer cursos, etc. No ens podem tancar en el món de l'escola com a font d'informació sinó que a l'exterior podem trobar molts recursos útils per a mestres.
4. Genèric - Personal: Hem de donar un tracte més personal i humà als nostres alumnes.
5. Consumidors - Creadors: El mestre no ha de ser obligatòriament consumidor d'una editorial sinó creadors dels seus propis recursos. No hem d'utilitzar un llibre de text, podem crear activitats a mida amb les que podrem detectar més fàcilment les dificultats dels nens i les podrem adaptar segons les seves necessitats. La pàgina Educat2.0. i Inoodle són molt útils per als mestres on podran trobar activitats realitzades per diferents professors.
6. Tancat - Obert: Un mestre ha de ser obert i estar en contacte amb altres mestres per compartir vivències i estar en constant aprenentatge.

Amb aquests sis canvis aconseguim, tan per als alumnes com per als propis mestres, més:

• Comunicació
• Compartir
• Col·laborar
• Discussió

També, podem dir, que si els mestres aprenem a treballar en xarxa també podrem ensenyar als nens a fer-ho. Podem fer-ho a través de projectes telemàtics com, per exemple, crear un conte amb altres escoles a través d'Internet. D'aquesta manera, des de petits, veuran que darrere d'aquesta pantalla i han persones amb les que ens comuniquem i no és simplement una pantalla. I, podem utilitzar un micro o gravar un vídeo mentre ells expliquen alguna vivència, es una manera de motivar-los ja que els hi podem dir que ho penjarem a Internet i que els seus familiar els podran veure. És una forma de posar en contacte a les families amb les escoles.

El fet de delegar i donar autoritat als alumnes i, de conferir-los el sentiment que són amos del seu propi treball es fonamental. I ho podem fer a partir d'activitats de "Empoverament"com, per exemple, presentacions de treballs de forma oral o a través d'imatges. D'aquesta manera es treballarà la exposició i el compromís i, aconseguirem trencar l'avorriment del nen creant entre ells interacció, entusiasme i participació.

Per tant, podem dir que amb les TAC donem veu a l'alumnat treballant la creativitat i la reflexió (valorar la feina que realitzen) i, és crearà un ambient de treball on s'aprèn.

PREGUNTES PLANTEJADES:

• Cóm podem gestionar tota l'informació que es troba a la xarxa?
• Resposta: Es pot gestionar a través de diferents eines, com per exemple Delicious.
• Si totes les activitats estan organitzades per fer-les en xarxa i no funciona l'ordinador o Internet, què fa el mestre?
• Resposta: Tot professor, per a qualsevol activitat, sempre ha de tenir un plan B ja que sempre poden aparèixer problemes.
• Hi ha riscos a l'hora de treballar en xarxa?
• Resposta: A vegades els alumnes en fan un mal ús però els mestres han de posar límits (bloquejar pàgines) i sobre tot han de conscienciar-los dels perills de les xarxes socials i de quins són els usos que han de donar-li.
• Tot és positiu a l'hora de treballar amb les TAC? 
• Resposta: Tot és positiu perquè inclús les coses negatives que sorgeixen serveixen per aprendre a resoldre'ls.

COED: La composició del text

Fer una bona composició d'un text, tan escrit com oral, és saber analitzar el procés mental o cognitiu que s'utilitza per elaborar-lo. Les tres etapes que ens porten a fer-ho són diferenciades però una ens pot portar a l'altre:

Foto pròpia

La planificació: Hem d'identificar els objectius, és a dir, saber què és el que volem transmetre marcant-nos un objectiu (ex. entretenir, informar, donar plaer, convèncer...). Si tenim clar l'objectiu ens serà més fàcil persuadir al receptor. I hem de seguir tres pasos:

- Analitzar la situació comunicativa (destinatari, tema, objectius, extensió i estructura).

- Recollida de la informació (pluja d'idees i documentació).

- Selecció i ordenació de la informació (selecció i ordenació de les idees amb tècniques d'ordenació o agrupació).

La redacció o composició: Es tracta d'agafar totes les idees que hem seleccionat i ordenat, i donar-li forma estructurant-ho tot tenint en compte l'estructura i l'estil.

La revisió: Hem d'avaluar tot el que hem escrit per veure si conté tot el que volíem i sinó és així afegir-ho. La revisió s'ha de fer durant tot el procés, no només al finalitzar el procés de redacció. Hi ha dos tipus de revisions: la revisió de continguts i la revisió gramatical i de convencions.

Tots aquests aspectes em seran molt útils durant al llarg dels meus estudis i també durant la meva vida professional. Seguint aquestes pautes serà molt més fàcil fer una bon escrit o discurs.

Activitat 13: Windows Live Movie Maker

Aquest programa s'utilitza per a crear vídeos a partir de imatges o de trossos d'altres vídeos amb aplicacions per donar-li forma, com per exemple: música, animacions, efectes, textos, títols, etc. A continuació podeu veure un tutorial:

Unes de les activitats de classe era crear un vídeo amb sentit a partir de un vídeo desordenat sobre la nostra universitat. És un programa molt útil que mai havia utilitzat i crec que l'utilitzaré en moltes ocasions a partir d'ara.

Activitat 12: Prezi

Font: http://en.wikipedia.org/wiki/File:Prezi_logo.jpg

A classe he utilitzat per primera vegada el Prezi i no pensava que seria tant senzill d'utilitzar. És un programa per crear presentacions de forma molt original per els seus aspectes dinàmics amb efectes zoom i les presentacions de les idees no es fan a través de diapositives sinó a través de seqüències de pantalles en las que no tenen un ordre preestablert sinó que el crea un mateix. A continuació podeu veure un tutorial fet amb Prezi amb el que us resultarà més fàcil utilitzar el programa:

Hem fet una activitat a l'aula que tractava de fer una presentació sobre les vacances, la meva és la següent:

Activitat 11: Creative Commons

Font: http://alt1040.com/2011/07/creative-commons-anuncia-a-sus-nuevos-representantes-regionales-en-latinoamerica

Creative Commons (CC) és una organització sense ànim de lucre dedicada a reduir les barreres legals per a compartir treballs creatius, ofereix diferents llicències que engloben des del sistema tradicional de drets d'autor fins al domini públic. L'objectiu de Creative Commons és donar opcions a aquells creadors que vulguin que terceres persones utilitzin i/o modifiquin la seva obra sota unes condicions determinades, ajudant així a reduir les barreres legals de la creativitat mitjançant la nova legislació i les noves tecnologies. Creative Commons proporciona llicencies als creadors/autors per a que estableixin els termes amb els que volen compartir les seves obres en el medi digital. No dona llicencies totalment lliures, es troba entre mig del Copyright i el Copyleft (o totalment lliure). Aquestes condicions les escull el propi autor. Entre una obra amb "tots els drets reservats" o una "sense cap dret reservat", Creative Commons proposa tenir "alguns drets reservats".

(Informació extreta de: http://ca.wikipedia.org/wiki/Creative_Commons)

Per ampliar informació us recomano fer un cop d'ull a la següent pagina web: http://cat.creativecommons.org/llicencia/

Hi ha un vídeo molt curiós que tracta aquest tema:

Finalment, he aconseguit la llicència de Creative Commons per aquest bloc a través de la pàgina web: http://es.creativecommons.org/

Activitat 10: Programari lliure

Font: http://programarilliure.wordpress.com/2008/08/03/mapa-per-les-vacances/

El programari lliure és el programari que pot ser usat, estudiat i modificat sense restriccions, i que pot ser copiat i redistribuït bé en una versió modificada o sense modificar sense cap restricció, o bé amb unes restriccions mínimes per garantir que els futurs destinataris també tindran aquests drets.

Com que el programari es pot redistribuir lliurement, en general es pot trobar gratuïtament a Internet, o a un cost baix si l'adquirim per mitjà d'altres medis (CD-Rom, DVD, disquets...). 

En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatre llibertats definides per la Free Software Foundation:

• La llibertat d'executar el programa per qualsevol propòsit (llibertat 0).
• La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies (llibertat 1). L'accés al codi font és un requisit.
• La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2)
• La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, per tal que tota la comunitat se'n pugui beneficiar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, l'accés al codi font és un requisit.

(Informació extreta de: http://ca.wikipedia.org/wiki/Programari_lliure)

Un bon exemple d'on podem extreure programes lliures és: http://www.softcatala.org/

A continuació podeu trobar un vídeo on podeu entendre millor que és un programari lliure:

Activitat 9: Cultura lliure

Font: http://www.aravalles.cat/noticia/55049/versos-lliures-irromp-a-granollers-amb-una-accio-que-reivindica-la-llibertat-de-la-paraula

Com a Cultura lliure podria englobar-se tota aquella creació, i el moviment que la promou,  que defensa l'elaboració i difusió de cultura d'acord amb uns principis de llibertat. Un exemple de cultura lliure és la mateixa Viquipèdia. El llibre de l'advocat americà Lawrence Lessig, Cultura lliure és segurament l'obra que serveix com a font inicial d'aquest corrent de pensament. (http://ca.wikipedia.org/wiki/Cultura_lliure)

Podeu visitar aquesta pàgina web com ampliació del tema: 

http://www.lafarga.cat/culturalliure/informacio.php

Font: http://www.xtec.cat/formaciotic/dvdformacio/materials/td205/practica_3.html