divendres, 30 de novembre del 2012

COED: Estructura del discurs


Per començar, vull compartir una frase que ens va dir la nostra mestra i que, crec, que és fonamental per estructurar un discurs:

 "Digues de què parlaràs, parla'n i digués de què has parlat".

Un discurs sempre ha d'anar estructurat de la següent manera:

  • Introducció:
En aquesta part es presenta el tema i els objectius.

És fonamental començar de forma adequada perquè la primera impressió del públic és molt important . D'aquesta manera es crearà l'atenció necessària perquè escoltin la resta del discurs amb interès. Si fas un bon començament trencaràs amb totes les inseguretats i et donarà confiança per continuar. El nostre objectiu amb aquesta part és captar l'atenció del públic i crear l'expectació necessària per mantenir-la.

Algunes de les formules introductòries per aconseguir-ho poden ser les següents:

- Definició: Fer un breu comentari sobre el títol del tema.
- Presentació d'objectius: Exposar-los motiva i centra l'atenció dels oients.
- Presentació del guió: Breu resum de tot el que diràs al discurs. Apropiat per a discursos        expositius.
- Preguntes: Fer-les és una manera d'anticipar-se.
- Lectura mental: Podem esmentar idees o perjudicis del públic que poden canviar després de la nostra exposició.
- Documentació: Mostrar alguna noticia o dades recents per donar credibilitat al discurs, però abans hem d'assegurar-nos que les dades són correctes.
- Afirmació provocadora: Donar una opinió atrevida o fer ús d'una dada espectacular.
- Anècdota: explicar una historia o una anècdota personal breu i relacionada amb el tema.

  • Desenvolupament:
En aquest espai és transmet la informació en un ordre lògic.

Les idees es seleccionaran i s'ordenaran segons l'objectiu del discurs. Si l'objectiu és per informar, utilitzarem una estructura descriptiva o cronològica. En canvi, si és convèncer, farem servir una estructura inductiva (SAP), que és desenvolupa a partir d'una idea específica a una general;  o deductiva (PAS), que és desenvolupa a partir d'una idea general a una específica.
  • Conclusió:
En aquesta part es fa una síntesi final i es tanca el discurs.

La conclusió, en definitiva, serà igual que el resum però agafant l'essència de la idea i desenvolupant-la, una suma de tots els arguments. L'objectiu és que, una vegada el públic marxi, segueixin pensant en tot el que has dit perquè li has transmès emocions i li has deixat una bona sensació o impressió. 

Les fórmules per a una bona conclusió són les següents: 
- Repetir la introducció però de forma diferent.
- Resumir els punts principals.
- Fer participar al públic.
- Anunciar un esdeveniment futur.
- Fer una promesa.
- Apel·lar als sentiments.

Hem de diferenciar la conclusió del tancament. El tancament ja no és part del discurs però col·labora en la transmissió del discurs (igual que la introducció). Per fer un bon tancament has de tenir un bon comportament, ja que fins que no sortim de l'escenari el public ens segueix avaluant.


Per últim, durant el discurs hem d'utilitzar una llengua adequada, aquesta a de tenir en compte els aspectes següents:

- Ha de ser neutra, precisa i accessible.
- No ha de ser influïda per la prosa escrita o tècnica.
- Cal oferir definicions dels termes més especialitzats o abstractes.
- Són necessaris els connectors (perquè, per tant, en conseqüència, no obstant...) i els marcadors textuals (en primer lloc, d'una banda, finalment, en resum...) perquè ajuden a organitzar el discurs i ajuda l públic a situar-se.

dissabte, 24 de novembre del 2012

COED: Com parlar bé en públic


Ens hem llegit aquest llibre i posteriorment hem fet un resum amb els punts més destacables. Ha sigut una lectura molt profitosa ja que conté molts recursos i consells per parlar bé en públic. A classe hem comentat els punts claus del llibre i hem realitzat, entre tots, el següent decàleg:

1. Tenir clares les 4 preguntes bàsiques: què, com, qui i per què.
2. Domini de la llengua.
3. Positivisme. Donar una bona impressió.
4. Retroalimentació amb el públic.
5. Ser natural i no memoritzar el discurs.
6. Elaborar un guió.
7. Domini del llenguatge no verbal.
8. Domini de la veu: velocitat (pauses/silencis), volum i vocalització.
9. Ser clar, precís i breu (amb ritme).
10. Estructurar el discurs.
11. Utilitzar adequadament els mitjans audiovisuals.

Us recomano aquest llibre ja que per a mi ha sigut de gran ajuda a l'hora de parlar en públic, he intentat seguir aquests consells i he millorat en les meves presentacions orals.

dimecres, 14 de novembre del 2012

SAE: Conferència "El paper dels mestres i les TAC"

Aquesta setmana és la Setmana d'Activitats Extraordinàries (SAE) i hem assistit a una conferència a càrrec d'Anna Pérez sobre "el paper del mestre i les TAC (Tecnologies d'Aprenentatge Col·laboratiu)". He recollit les idees més rellevants i són les següents:

Avui dia tenim escoles amb estructura del segle XIX perquè es continua utilitzant l'estructura bàsica des de fa anys que és la dels nens asseguts en un pupitre de cara a la pissarra, professors del segle XX perquè els professors actuals han nascut en aquest segle i, alumnes del segle XXI.

Ser mestre avui dia i utilitzar les TAC no significa que parlem de màquines sinó de canvis metodològics en les tècniques d'ensenyança a l'escola. Hem d'interactuar amb diferents fonts. Tocar, comunicar i crear és una forma d'aprenentatge. I utilitzar les noves tecnologies és bo perquè en el futur ells les utilitzaran i quina millor manera que familiaritzar-se des de petits. D'altra banda, és bàsic treballar en equip perquè no estem sols en el món i l'alumne a d'aprendre a treballar conjuntament amb altres persones. Per exemple, en el cas dels ordinadors, podem fer activitats en grup reduïts on els nens utilitzin un únic ordenador per cada grup i així aprenguin a organitzar-se per utilitzar-lo entre tots.

Segons la teoria de la "Taxonomia de Bloom" i les TAC, un mestre ha de saber:

  • Crear
  • Avaluar
  • Analitzar
  • Aplicar
  • Comprendre
  • Recordar
I per complir aquests requisits hem de saber cridar l'atenció dels nens a través de la motivació.

L'Anna Pérez va assistir a una conferència d'en Jordi Adell (professor de noves tecnologies aplicades a l'educació) on es deia que hi ha sis canvis importants que ha d'assolir un mestre d'avui dia:
  1. Mestre analògic - Mestre digital: Els mestres han d'endinsar-se en el món digital i fer-ne ús dels seus avantatges, com per exemple dels blocs educatius.
  2. Lligat - Mòbil: Molts mestres estan lligats a una pissarra i a les quatre parets de l'aula. I això no pot ser, s'ha de deixar més mobilitat als nens i utilitzar nous recursos més dinàmics.
  3. Aïllat - Connectat: Quan un mestre surt de l'escola es convenient seguir connectat amb el món de l'educació, per exemple: llegir revistes educatives, pàgines on-line, fer cursos, etc. No ens podem tancar en el món de l'escola com a font d'informació sinó que a l'exterior podem trobar molts recursos útils per a mestres.
  4. Genèric - Personal: Hem de donar un tracte més personal i humà als nostres alumnes.
  5. Consumidors - Creadors: El mestre no ha de ser obligatòriament consumidor d'una editorial sinó creadors dels seus propis recursos. No hem d'utilitzar un llibre de text, podem crear activitats a mida amb les que podrem detectar més fàcilment les dificultats dels nens i les podrem adaptar segons les seves necessitats. La pàgina Educat2.0. i Inoodle són molt útils per als mestres on podran trobar activitats realitzades per diferents professors.
  6. Tancat - Obert: Un mestre ha de ser obert i estar en contacte amb altres mestres per compartir vivències i estar en constant aprenentatge.
Amb aquests sis canvis aconseguim, tan per als alumnes com per als propis mestres, més:
  • Comunicació
  • Compartir
  • Col·laborar
  • Discussió
També, podem dir, que si els mestres aprenem a treballar en xarxa també podrem ensenyar als nens a fer-ho. Podem fer-ho a través de projectes telemàtics com, per exemple, crear un conte amb altres escoles a través d'Internet. D'aquesta manera, des de petits, veuran que darrere d'aquesta pantalla i han persones amb les que ens comuniquem i no és simplement una pantalla. I, podem utilitzar un micro o gravar un vídeo mentre ells expliquen alguna vivència, es una manera de motivar-los ja que els hi podem dir que ho penjarem a Internet i que els seus familiar els podran veure. És una forma de posar en contacte a les families amb les escoles.

El fet de delegar i donar autoritat als alumnes i, de conferir-los el sentiment que són amos del seu propi treball es fonamental. I ho podem fer a partir d'activitats de "Empoverament"com, per exemple, presentacions de treballs de forma oral o a través d'imatges. D'aquesta manera es treballarà la exposició i el compromís i, aconseguirem trencar l'avorriment del nen creant entre ells interacció, entusiasme i participació.

Per tant, podem dir que amb les TAC donem veu a l'alumnat treballant la creativitat i la reflexió (valorar la feina que realitzen) i, és crearà un ambient de treball on s'aprèn.

PREGUNTES PLANTEJADES:

  • Cóm podem gestionar tota l'informació que es troba a la xarxa?
    • Resposta: Es pot gestionar a través de diferents eines, com per exemple Delicious.
  • Si totes les activitats estan organitzades per fer-les en xarxa i no funciona l'ordinador o Internet, què fa el mestre?
    • Resposta: Tot professor, per a qualsevol activitat, sempre ha de tenir un plan B ja que sempre poden aparèixer problemes.
  • Hi ha riscos a l'hora de treballar en xarxa?
    • Resposta: A vegades els alumnes en fan un mal ús però els mestres han de posar límits (bloquejar pàgines) i sobre tot han de conscienciar-los dels perills de les xarxes socials i de quins són els usos que han de donar-li.
  • Tot és positiu a l'hora de treballar amb les TAC? 
    • Resposta: Tot és positiu perquè inclús les coses negatives que sorgeixen serveixen per aprendre a resoldre'ls.






diumenge, 11 de novembre del 2012

COED: La composició del text


Fer una bona composició d'un text, tan escrit com oral, és saber analitzar el procés mental o cognitiu que s'utilitza per elaborar-lo. Les tres etapes que ens porten a fer-ho són diferenciades però una ens pot portar a l'altre:

Foto pròpia


La planificació: Hem d'identificar els objectius, és a dir, saber què és el que volem transmetre marcant-nos un objectiu (ex. entretenir, informar, donar plaer, convèncer...). Si tenim clar l'objectiu ens serà més fàcil persuadir al receptor. I hem de seguir tres pasos:


- Analitzar la situació comunicativa (destinatari, tema, objectius, extensió i estructura).

- Recollida de la informació (pluja d'idees i documentació).
- Selecció i ordenació de la informació (selecció i ordenació de les idees amb tècniques d'ordenació o agrupació).


La redacció o composició: Es tracta d'agafar totes les idees que hem seleccionat i ordenat, i donar-li forma estructurant-ho tot tenint en compte l'estructura i l'estil.



La revisió: Hem d'avaluar tot el que hem escrit per veure si conté tot el que volíem i sinó és així afegir-ho. La revisió s'ha de fer durant tot el procés, no només al finalitzar el procés de redacció. Hi ha dos tipus de revisions: la revisió de continguts i la revisió gramatical i de convencions.



Tots aquests aspectes em seran molt útils durant al llarg dels meus estudis i també durant la meva vida professional. Seguint aquestes pautes serà molt més fàcil fer una bon escrit o discurs.

dissabte, 10 de novembre del 2012

Activitat 13: Windows Live Movie Maker





Aquest programa s'utilitza per a crear vídeos a partir de imatges o de trossos d'altres vídeos amb aplicacions per donar-li forma, com per exemple: música, animacions, efectes, textos, títols, etc. A continuació podeu veure un tutorial:






Unes de les activitats de classe era crear un vídeo amb sentit a partir de un vídeo desordenat sobre la nostra universitat. És un programa molt útil que mai havia utilitzat i crec que l'utilitzaré en moltes ocasions a partir d'ara.





dissabte, 3 de novembre del 2012

Activitat 12: Prezi



A classe he utilitzat per primera vegada el Prezi i no pensava que seria tant senzill d'utilitzar. És un programa per crear presentacions de forma molt original per els seus aspectes dinàmics amb efectes zoom i les presentacions de les idees no es fan a través de diapositives sinó a través de seqüències de pantalles en las que no tenen un ordre preestablert sinó que el crea un mateix. A continuació podeu veure un tutorial fet amb Prezi amb el que us resultarà més fàcil utilitzar el programa:




Hem fet una activitat a l'aula que tractava de fer una presentació sobre les vacances, la meva és la següent: